MARTA ALÒS
Biografía
Marta Alòs López (Lleida, 1960) és escriptora. Ha publicat més d’una quinzena de llibres, amb èxits tan importants com La mà al melic, El dia que vaig oblidar el meu nom i Cartes a la meva mare. Ha obtingut diversos premis literaris com el Vent de Port del 2000 per Sol d’hivernL’ombra de la Forca, o l’Armand Quintana de Narrativa de Calldetenes 2014 per La llengua de les pedres. Ha estat regidora de la Paeria de Lleida, diputada al Parlament de Catalunya i coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona. És articulista i tertuliana als principals mitjans de comunicació catalans.
Bibliografía
Per un pecat d'amor (Ed. Rivera 1995), Els ulls de l'ametller (Ed. Pagès 1997), el llibre La mà al melic, que va ser adaptat al teatre i representat per tot Catalunya, Físic i Polític (obra de teatre), Quartet Ponentí (Ed. Pagès, 1997) juntament amb Rosa Fabregat, Francesc Pané i Guillem Viladot,[3] Sol de Ponent (Ed. Proa. 2001), obra guanyadora del Premi Vent de Port 2001, L'Ombra de la Forca, guanyadora del Premi de Narrativa Ciutat de Castelló 2002, Entre Imams i Capellans (Pagès Editors, 2005) juntament amb Brahim Yaabed, Històries de l'AVE (París Editors). Coautora dels llibres Els pobles perduts i Els pobles oblidats (Edicions Sidillà), La llengua de les pedres (Editorial Cal Siller), que va guanyar el Premi Armand Quintana de Calldetenes. Coautora de llibre Els vins de Costers del Segre (Ed. Pagès 2015), Amb X de sexe, llibre de relats eròtics, escrit a quatre mans amb el periodista, David Marín (Pagès Editors. 2016). Ulls Maragda, novel·la de gènere negre[3] (Pagès editors, 2018). Coautora del llibre Els pobles perduts del Pirineu Català i Aranès (Edicions Sidillà, 2018). L'origen del pecat, la seva segona novel·la de gènere negre (Pagès editors, 2020), en què es qüestiona la corrupció política municipal i la l'Església catòlica.[3] La cervesa de la Highsmith (Pagès editors, 2021), una antologia coral de relats negres, escrita amb altres set autores contemporànies.
Premios
.- Premi Vent de Port 2001 amb l'obra "Sol de Ponent" .
- Premi de narrativa Ciutat de Castelló 2002 amb l'obra: L'ombra de la Forca .
- Premi Armand Quintana de Calldetenes amb l'obra La llengua de les pedres.
Comentarios (1)
Lluís Garcia i Sevilla
al vostre magnífic comentari “Declaració de guerra” al número 266 de La República, hi trob a faltar el llibre que he coordinat: Recopilació d’Accions genocides contra la nació catalana (Editorial Base, Barcelona, 2022). Un llibre interessant en molts aspectes. Començant pel significat del mot 'genocidi' i els condicionants psíquics que impedeixen les víctimes de fer-se'n plenament conscients.
Madaix ELIAS ALVAREZ, Piulada a Twitter de 24 maig 2022 sobre Recopilació d’Accions genocides contra la nació catalana.
https://mobile.twitter.com/Madaix1/status/1529216050293776384
Ben cordialment,
Lluís Garcia