Va arribar un dia en què Max preguntar a la seva ombra, a la mort: —Escolta, i després què hi ha? Max i la seva ombra és una història entranyable entre un noi i la seva ombra, un diàleg on els silencis són més importants que les paraules. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens s'atreveixen a preguntar amb una innocent cruesa. —Però, ¿no et fan pena els morts? Max i la seva ombra és, abans que res, una història que permet a l'adult: - Transmetre el plaer de la lectura a nens i nenes. - Utilitzar el missatge "ocult entre els silencis" de Max per reflexionar sobre els factors de risc associats a la depressió en nens i adolescents. - Parlar de la pèrdua d'un ésser estimat, fins i tot si aquesta pèrdua és voluntària. - Reforçar l'equilibri emocional del nen a través del personatge principal, Max. —Quants estels! —va pensar—. Sembla una festa! Max i la seva ombra s’inspira en dos clàssics de la literatura infantil: L'ànec i la mort de Wolf Erlbruch i El Petit Príncep d'A De Saint-Exupéry. Les paraules i silencis de José Luis Regojo, autor de Max i la seva ombra, no tindrien la mateixa força i delicadesa si no fossin acompanyats per la subtilesa de les il·lustracions de Laura Borràs. Pinzellades que acaricien el lector amb una suavitat, calidesa i dolçor que en el precís moment en què acabem la seva lectura ja trobem a faltar.