Què és la vida sense amor? Una supervivència, un no res. L’amor en totes les seves vessants és necessari per a l’ànima, per al nostre jo més íntim i més autèntic. Sense amor no podem assaborir tot el que la vida ens dona, tot el que imaginem i somiem. I si no imaginem ni somiem, només morim una mica cada dia. Però hi ha moltes classes d’amor, i el primer que hem de cuidar és l’amor a nosaltres mateixos. Identificar-lo, cuidar-lo i tenir-lo present perquè sense ell no podrem estimar de debò a ningú. I l’amor entre dos éssers que s’estimen, es necessiten i es desitgen? D’aquesta classe d’amor parla aquesta història, dividida en tres parts que bé podrien ser independents entre sí però que es consoliden en una de sola, perquè les tres etapes de la vida de la protagonista (adolescència, joventut i maduresa) són viscudes amb tres amors diferents i de diferent manera. El que ens ensenya la Carlota és que mai s’ha de renunciar a ser un mateix, com mai s’ha de renunciar a creure en l’amor, passi el que passi. L’amor no correspost? La Karlota diria que almenys ha pogut experimentar estimar algú de debò. Mai s’ha de perdre l’esperança de trobar a qui estimar i que t’estimi, però primer has d’aprendre a estimar-te a tu mateixa. Els homes i les dones només ens dividim en dos grups: els que estimen i els que no estimen. I tots podem estimar, tots podem amar, tots podem ser l’heroi o l’heroïna de la nostra pròpia història. No hi ha excuses. No hi ha cap home tan covard a qui l‘amor no faci valent i transformi en heroi" hi ha home tan covard a qui l ‘amor no faci valent i transformi en heroi" (Plató)