A voltes, sents la dansa furtiva dels dubtes en el teu cor. Te fa cosquerelles i sents la necessitat d’obrir la boca i que ixca per ella convertida en palometes que li donen color a ta vida. A voltes, sents la necessitat de fugir, de qüestionar-t’ho tot, de chillar-li al món que estàs fart d’esta hipocresia i d’esta esclavitut social que pareix no deixar-Nos ser feliços. A voltes, no sabem ni tan sols de qué volem fugir, provablement, de tu mateix. Pero igual un dia te decidixes. Aixina li passa al protagoniste de la novela. “Aplegat el moment i a pesar de l’oposició de mos pares, partí en busca d’alguna cosa que, en realitat, no sabia qué era; pero ansiava una pau interior que no podia trobar en lo poble. Yo no volia ser un atre mort chillant llibertat mentres dormia, anhelava sentir-la dins de mi i viure-la. No sé d’a ón traguí les forces, pero ho fiu, sense maleta ni direcció, alcí veles i me deixí portar per la suau brisa que corria aquell matí.” ¿Qué és la Veritat? El nostre protagoniste farà un llarc viage per a descobrir-ho.