Carles Hac Mor

BIOGRAFÍA 

Carles Hernández i Mor, conocido como Carles Hac Mor nació en Lleida, España, el 26 de noviembre de 1940. 

Fue un poeta experimental que inventó géneros como el escalaborn, la paraparèmia y la hiposeptimí.
En la década de los setenta y los ochenta cofundó las revistas de arte y poesía: Tecstual, Ampit y L'avioneta.
Obtuvo el Premio Espais a la Crítica d'Art 1988 y el Premi Joan Fuster de ensayo en 1998.
Su poesía formaba parte de su concepción del happening y el arte conceptual.
Murió en Sant Feliu de Guixols, Girona, el 27 de enero de 2016.

BIBLIOGRAFÍA
Poesía:
Tu'm és no'ms. Desig-enuig. Escalaborns, prosopoesia (1977)
Si la lluna és un gorg (1978)
Anar i tornar, coescrit amb Eugènia Balcells (1979)
Agoc (1981)
De tranuita (1983)
Vicissituds, amb gravats de Jaume Ribas (1988)
La mà a l'ombra, amb il·lustracions de Jordi Aligué (1990)
Un pedrís de mil estones coescrit amb Ester Xargay (1992)
S'ha rebentat l'hospici, Jardins de Samarcanda 1 (1992)
Òrsides i fems (1993)
El desvari de la raó (1995)
Epítom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamp coescrit amb Ester Xargay (1997)
No em cap al cap (2000)
Hi ha un diari sota l'estora (2000)
Fer safor, Jardins de Samarcanda 24 (2001)
Cabrafiga, col·lecció Prima Matèria 24 (2002)
Metafonia (Deslectura de Paul Celan) (2003)
Com aquell qui diu, Prima Materia 39 (2004)
Ad Libitum, col·lecció P... Poesia al Cànter 2 (2004)
Ho vaig fer fer, col·lecció Black Mountain 2 (2004)
M'he menjat una cama, Premi de poesia "Cadaqués a Rosa Leveroni" 2003 (2004)
Coma induït, Jardins de Samarcanda 43 (2007)
Zooflèxia (el bestiari més veritable de tots) (2007)
Fissura, llibre 'migpartit' (2008)
Ni poms ni pomes ni formigues (2009)
Regoc (2009).
Himnes del no-ésser (2009).
Sí fa que sí (2011)

Ensayo:
La lírica d'Arthur Cravan (1984)
Ut poesis pictura, separata. premi Espais a la creació i la crítica d'art (1988)
La comèdia d'un incest (1989)
Despintura del jo (1998)
Converses. Carles Hac Mor i Antoni Clapés (2006)
Enderroc i reconstrucció, amb imatges de coberta de David Ymbernon (2007)
Accions paraparèmicament ictòpiques de Jordi Benito, amb imatges de Vicenç Viaplana (2011)

Novela:
La fi del món, novel·la-plus-poema experimental paraparèmica (1994)
Carabassa a tot drap, o amor lliure (2001)

Teatro:
Llevant, pluja al davant (1990)
Tirant lo Blanc la, o La perfeccióés feixista (2000)

Obra completa:
Obra completa punt u (2011)

PREMIOS
Premio Espais a la Crítica d'Art (1988)
Premi Joan Fuster de ensayo (1998)

ENLACES
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/01/27/catalunya/1453880842_637501.html
http://www.cccb.org/es/multimedia/videos/soy-camara-en-memoria-de-carles-hac-mor/222960
http://www.barcelonareview.com/35/c_chm.htm
http://www.elnacional.cat/es/adios-a-la-voz-inconformista-de-carles-hac-mor/
https://www.youtube.com/watch?v=kdsWksrwdVA
https://www.youtube.com/watch?v=mp0sxKXfCDA
https://www.youtube.com/watch?v=Lhxi87CaG0U