Josep Ferrari (revisado)
BIOGRAFÍA
En 1902 ganó la cátedra de química de la Escuela de ingenieros de Bilbao, y se trasladó a vivir allí hasta 1912. En estos años, sin embargo se intensificó su dedicación a la Filología catalana, y en 1906 participó en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Prat de la Riba le encargó dirigir la normativización lingüística y esto le permitió volver a Cataluuña donde fundó la Secció Filològica de l’IEC y ocupó una cátedra de los Estudis Universitaris Catalans.
El 1912 apareció la Gramática de la lengua catalana y en 1913 las Normes ortogràfiques (1913).
Uno de los puntos cruciales de la ortografía defendida por Pompeu fue el respeto por la pronunciación dialectal y la etimología de las palabras. Esto le llevó a desarrollar el Diccionari Ortogràfic que apareció en 1917.
A partir de 1918 se publica la Gramàtica Catalana y se adopta como norma oficial del catalán. En 1932 aparece el Diccionari general de la llengua catalana que le valió para acceder directamente a la càtedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona. En 1939 tuvo que exiliarse a causa del fin de la guerra civil española, residió en París, Montpelier, Perpiñan i Prada de Conflent, donde murió el 25 de diciembre de 1948.
A título póstumo Joan Coromines publicó la nueva Gramàtica catalana que apareció en 1956.
BIBLIOGRAFÍA
Ensayo de gramática del catalán moderno. Barcelona: L'Avenç, 1891.
Contribució a la gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Tipografia L'Avenç, 1898.
Sil·labari català. 1904.
Tractat d'ortografia catalana. Barcelona: Tipografia L'Avenç, 1904.
Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Tipografia L'Avenç, 1912.
Normes ortogràfiques. 1913.
Diccionari ortogràfic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1917.
Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1918.
Curs mitjà de gramàtica catalana. Barcelona: Editorial Pedagògica, 1918.
Ortografia catalana. Barcelona: Barcino, 1925.
Diccionari general de la Llengua Catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932.
El català literari. Barcelona: Barcino, 1932.
La conjugació dels verbs en català. Barcelona: Barcino, 1937.
Nova gramàtica catalana. 1956.
Converses filològiques. Barcelona: Barcino, 1954-56.
Converses filològiques, I i II. Barcelona: Edhasa, 1983-84.
Introducció a la Gramàtica Catalana. Barcelona: Edicions 62, 1987.
31 cartes [Albert Manent, ed. lit.]. Barcelona: Barcanova, 1990.
La llengua catalana i la seva normalització. Barcelona: Edicions 62, 1992.
Ensayo de gramática de catalán moderno. Contribució a la gramàtica de la llengua catalana [Sebastià Bonet, ed. lit.]. Barcelona: Alta Fulla, 1993.
Diccionari General de la Llengua Catalana. Barcelona: Edhasa, 1994.
Diccionari Manual de la Llengua Catalana. Barcelona: Edhasa, 1995.
Gramàtica catalana. Barcelona: Teide, 2002.
Fabra abans de Fabra. Correspondència amb Joaquim Casas Carbó. Vic: Universitat de Girona, 2002.
ENLACES
http://www.escriptors.cat/autors/fabrap/index.php
http://www.bib.ub.es/www7/arxiu/fabra/7resfabra.htm
http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/4045/fabra_cf.html
http://www.bibiloni.net/textos/fabra_lleng_nac.htm
http://www.carlesbellver.com/CPE/updates/1995/fabra.html
http://webs.racocatala.cat/cat1714/converses.htm
http://www.lletres.net/pla/fabrapla2.html